Gastroliteratura I

Societat limitada. FERRAN TORRENT

Columna…2010

societatlimitada Gastroliteratura I

Dies desprès, Rafi presentà Franziska a Juan Lloris. No fon una trobada casual. Rafi havia parlat amb la polonesa i ella no posà cap objecció a trobar-se amb l’empresari per bé que pretenia una cita sense compromís tal com Rafi deixà ben clar a Lloris.

L’empresari dugué la jove al restaurant Kailuze. Van sopar al fons del local, una zona reservada amb poques taules, que l’empresari s’encarregà que estigueren buides. Lloris estava sorprès del bon castellà, a penes amb accent, de la polonesa. El d’ell estava amarat de fonètica riberenca. Al primer plat, una ració de foie casolà. Lloris s’oferí a resoldre-li els papers de residència de manera definitiva, tot proporcionant-li un treball amb contracte fix (sense treballar, per descomptat), però ella refusà les dues coses. A les postres, el desig de l’empresari havia augmentat inversament a les demandes d’ella, que semblava no pretendre res. Lloris estava frustrat, desanimat. Però la seua decepció es diluí quan Franziska, a l’eixida del restaurant, el va agafar pel braç i li va dir que li venia de gust prendre una copa. Aleshores Lloris la va dur a les cafeteries de moda de la Gran Via, i més tard, vora les quatre de la matinada. aprofitant que la jove estava mes permissiva desprès de les copes, a un apartament de la platja del Perellonet.

0 Comments

You must be logged in to post a comment.

Leave A Reply

Professional Photo Printing